En resum
- No totes les parpelles caigudes són iguals. Poden deure’s a tres causes diferents: excés de pell, una ptosi (la parpella no s’eleva bé) o un descens de la cella. Cadascuna es tracta de manera diferent.
- Excés de pell: la pell de la parpella superior penja. Es corregeix amb una blefaroplàstia superior, que retira la pell sobrant.
- Ptosi: la vora de la parpella està abaixada perquè falla el múscul que l’eleva. Treure pell no ho soluciona; necessita un tractament específic.
- El primer pas: una exploració, perquè una foto no és suficient per saber quin és el teu cas. De vegades es combinen.
Què és una parpella caiguda?
Parlem de parpella caiguda quan la parpella superior dona sensació de pesadesa, cobreix més del normal o canvia l’expressió de la mirada. Però aquesta sensació pot venir de llocs diferents: de la pell de la parpella, de la vora de la mateixa parpella o de la cella. Per fora s’assemblen; per dins són coses diferents, i per això convé distingir-les abans de decidir res.
Les tres causes: no són el mateix
El tractament depèn de la causa que predomini:
La línia discontínua assenyala la zona del problema. Il·lustracions amb finalitat informativa.
Una fotografia no és suficient per decidir el tractament. Aquestes causes es poden combinar, de manera que cal una exploració per valorar quina predomina en el teu cas.
Per què apareix?
- Excés de pell: sobretot per l’edat i per predisposició. La pell de la parpella perd elasticitat i sobra teixit.
- Ptosi: pot ser de naixement (congènita) o aparèixer amb els anys, quan el tendó del múscul que eleva la parpella s’afluixa. També pot aparèixer després d’un traumatisme, de l’ús prolongat de lents de contacte o d’una cirurgia ocular prèvia.
- Cella abaixada: amb l’edat, la cella i els teixits del front poden baixar i augmentar la sensació de parpella pesada.
Soc candidat? Quan cal operar?
Hi ha dues situacions. És funcional quan l’excés de pell és tan gran que redueix el camp de visió (molts pacients forcen el front o «hi veuen menys per dalt»). És estètica quan el que molesta és l’aspecte de mirada cansada. En la valoració s’examinen l’excés de pell, la posició de la parpella i de la cella, la superfície ocular i la llàgrima, els antecedents i la medicació, i què esperes aconseguir.
El tractament segons la causa
No hi ha una única operació: depèn de què causi la caiguda.
- Si és excés de pell: blefaroplàstia superior. Es retira la pell sobrant; la cicatriu queda amagada en el plec natural de la parpella.
- Si és ptosi: s’actua sobre el mecanisme que eleva la parpella (no n’hi ha prou amb treure pell).
- Si la cella està abaixada: pot necessitar un tractament propi, diferent de la blefaroplàstia.
La blefaroplàstia superior és una intervenció ambulatòria, habitualment amb anestèsia local (amb sedació si està indicada), i en casos senzills dura al voltant de tres quarts d’hora. De vegades es combina, si està indicat, amb la cirurgia de la parpella inferior.
→ Més detalls del procés a la nostra pàgina sobre parpelles caigudes
Com és la recuperació?
Convé comptar amb unes dues setmanes per a la part més visible. Els punts, si n’hi ha, se solen retirar al voltant de la primera setmana, i l’activitat lleugera es pot reprendre al cap de pocs dies. És normal notar inflor i algun blau els primers dies, que es controlen amb fred i el cap una mica elevat. La cicatriu queda en el plec de la parpella i continua madurant durant mesos fins que es dissimula; no es garanteix que sigui invisible.
Ho cobreix la mútua o la Seguretat Social?
Depèn de si la cirurgia és funcional o estètica: una finalitat estètica no equival a una indicació funcional. Si l’excés de pell limita realment el camp visual, hi pot haver una indicació funcional; convé revisar les condicions de la teva pòlissa abans de programar res.
Quan convé consultar un oftalmòleg?
Quan la parpella et pesa, et canvia la mirada o et molesta per veure-hi, i sobretot quan no tens clar si és pell, parpella o cella. Que ho valori un oftalmòleg oculoplàstic afegeix una garantia: distingim exactament la causa i, a més, cuidem la salut de l’ull (la superfície ocular, la llàgrima i el tancament de la parpella), que és clau en aquesta zona.
Preguntes freqüents
Qui m’hauria d’operar les parpelles?
Les parpelles s’operen a mil·límetres de l’ull. A més del resultat estètic, és important conservar-ne la funció: protegir l’ull, repartir la llàgrima i permetre un bon tancament. L’oftalmòleg especialitzat en oculoplàstia coneix a fons l’ull i la seva superfície: valora la llàgrima i el tancament de la parpella, distingeix si el que tens és pell, ptosi o cella, i planifica la cirurgia cuidant alhora l’aspecte i la salut ocular. La cirurgia ha de cuidar tant el resultat estètic com la salut ocular.
Treure la pell sobrant corregeix la ptosi?
No. L’excés de pell i la ptosi són coses diferents i poden coexistir. Retirar pell millora l’excés de pell, però no eleva una parpella el mecanisme elevador de la qual falla; això necessita un tractament específic.
Millorarà la meva visió amb la cirurgia?
Només si l’excés de pell realment limita el camp visual. Quan el motiu és exclusivament estètic, no es promet una millora de la visió.
Es pot combinar amb la cirurgia de les bosses (parpella inferior)?
Sí, si també hi ha indicació d’operar la parpella inferior i la salut ho permet. Es valora a la consulta.
Deixa cicatriu?
La incisió de la blefaroplàstia superior queda en el plec natural de la parpella. La cicatriu madura durant mesos fins que es dissimula; no es garanteix que sigui invisible.
Tinc l’ull sec, em puc operar?
L’ull sec es valora abans d’operar. En alguns casos convé tractar-lo primer o ajustar el pla, perquè la cirurgia de la parpella pot influir en la superfície ocular.
Et podem ajudar?
En una valoració explorem el teu cas, et diem si és pell, parpella o cella i quina solució hi encaixa, sense compromís.
